LLIBRE DE LES BÈSTIES

Què hi fan, tots aquests animals, aquí reunits? Doncs elegir rei, ves! Sembla que serà el lleó qui al final s encasti la corona, per bé que la guineu, dita la Renard, farà mans i mànigues per controlar el poder des de l ombra. Rebolcar-se en el plaer de dominar-ho tot, vet aquí la vella pulsió que mou la Renard a tramar intrigues mitjançant l engany, la mentida, l astúcia i les seves grans dots d oradora. Però l obra no parla pròpiament d animals, malgrat que en siguin els protagonistes, sinó dels aspectes més foscos de la condició humana. Darrere l aparença d una faula coral, el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, és doncs també una sàtira sobre el comportament de les persones en la lluita pel poder, on l enveja, l ambició i la crueltat en són l esca del pecat. Llull va escriure el Fèlix o Llibre de meravelles a París, entre els anys 1287 i 1289, del qual el Llibre de les bèsties n és la setena d un total de deu parts i pot ser llegit de manera independent donada la seva singularitat argumental. De fet, fou concebuda com a advertiment per al rei de França, Felip IV el Bell, amb qui l autor havia tingut contactes polítics durant la redacció de l obra. 735 anys després, aquesta fabulosa història del tot vigent veu la llum en forma de còmic.