Deriva #3 (Revista De Comics)

Tercer número de la revista de còmics a la Deriva Ara fa més d’un any que la il·lusió i la inconsciència ens van empènyer a aventurar-nos en aquesta deriva. No teníem gaire clar cap on anàvem ni si arribaríem a bon port, però sentíem la necessitat d'apostar per crear un espai que servís d’encontre entre el lector i el creador d’historietes. Aquesta necessitat ja era suficient per emprendre aquest despropòsit. Les incògnites i adversitats que qüestionaven el futur i la viabilitat d’aquest projecte ja ens les trobaríem més endavant. I, encara ara, deixam per més endavant tots els contratemps, contents com estem de celebrar, com una alenada, una nova publicació d’aquesta revista. Una de les qüestions que ens preocupaven a l’hora de publicar les historietes que aplega aquesta revista era que aquestes quedessin inacabades i que el lector es trobés al final de la lectura amb un «Continuarà...». Perquè un rètol així ens obliga a mirar endavant i, per tant, a pensar en les dificultats per seguir publicant aquest projecte. I si et quedes massa estona observant el futur, un lloc fosc i ple d’incerteses, t’assalten el vertigen i el desànim. Un «Continuarà...» ens semblava una promesa que potser no érem capaços de complir: enganyar al lector, abandonar l’autor, alçar la mirada cap a la fosca i incerta realitat del temps. Però això no és un vaixell, és un naufragi. Entendre la cultura, i en aquest cas la del còmic, com quelcom subjecte a regles, càlculs i previsions, un espai ordenat i manejable, ens portaria a l’error de confondre-la amb una altra cosa. Del que es tracta és de mantenir aquesta cultura viva, perquè un naufragi implica supervivència. I continuarà, és clar que continuarà. Perquè aquesta és l’única promesa que es pot fer el supervivent, a qui a pesar de les dificultats no li queda més remei que complir. I, si no és capaç de fer-ho, tampoc és tan greu: només deixa de sobreviure. Per tant, no és tant una promesa, sinó un desig o una amenaça, així com també una necessitat. Perquè aquesta revista no va enlloc. És un lloc, que igual que el naufragi, porta a moltes altres bandes. I des del seu interior ens convida a deixar-nos dur, arrabassats per la lectura, cap als territoris inesperats de les històries que es prometen sense fi.